dimarts, 19 de març de 2019

MANIFEST DEL 8 DE MARÇ

Avui el Centre de Dia "Les Teixidores" vol adherir-se al clam feminista per la lluita contra la desigualtat que patim les dones a la societat des de molts àmbits.
Aquest centre porta el nom d'una fàbrica on als anys 20 hi treballaven majoritàriament dones que començaven a introduir-se en el món laboral, però sense deixar de banda el rol de cura domèstica i  dels fills que avui en dia encara ens acompanya.
Dones que ahir treballaven en aquesta fàbrica avui son al Centre de Dia afrontant la última etapa de la seva vida.
Aquí s'hi barregen diferents generacions i cadascuna d'elles recull experiències i realitats on el masclisme i el patriarcat han estat i encara hi son presents.
Tenim una generació centenària com la de la Isabel, on ni tan sols les dones podien votar. Les oportunitats d'estudiar eren molt escasses més enllà d'escriure i llegir i en molts casos ni això. El seu rol era el camp, la cura dels fills i la llar, sense independència econòmica.
Posteriors generacions, com la de l'Esperança, la Menchu,... amb el vot a la mà (afortunadament) i on semblava que les dones anaven fent camí, es trobaven amb la desconfiança i el menyspreu en el seu lloc de treball.
L'Esperança ens explica; "No era habitual trobar dones que conduïen i encara menys que fossin professores d'autoescola. Els primers dies els nois que començaven et miraven amb desconfiança i superioritat, només pel fet de ser dona."
"La Menchu ens explica com a l'oficina on treballava amb un company, de la mateixa categoria professional, ella cobrava molt menys, només pel fet de ser dona."
Altres usuàries escolten les diferents experiències i se n'adonen que ni tan sols elles van tenir l'oportunitat d'estudiar ni treballar, van créixer amb el rol imposat, el camp, la cura dels fills, la llar,... i sovint sotmeses als seus marits.
Els avenços socials ens dóna drets que fa 80 anys no hi eren, però tenir drets no vol dir que siguin igualitaris envers l'home. Encara avui patim discriminació laboral, salarial, desigualtat d'oportunitats, violència masclista, abusos sexuals i molts punts suspensius.
L'Albarita conscient de la injustícia ens anima a lluitar, però amb cert pessimisme ens diu; "Està tan arrelat el masclisme que veig difícil que ens en sortim, només perquè som dones."
No voldria acabar sense esmentar en nom de les 11 treballadores i 1 treballador del Centre de Dia què representa la feminització del tercer sector. Aquest, pateix precarietat generalitzada dels recursos cap a les persones grans fins a les treballadores i famílies cuidadores de persones dependents.
És decebedor veure que gent gran que han sustentat la societat tota la seva vida, vegin com ara se'ls gira l'esquena. Com a treballadores que patim la infravaloració de la nostra feina i de les nostres condicions econòmiques volem lluitar perquè això canvii.
Volem que les nostres grans visquin de manera digne la vellesa i perquè les que ens hi dediquem ho fem amb condicions dignes.
ES PER AIXÒ QUE AVUI CLAMEM I LLUITEM PELS DRETS DE TOTES LES DONES, DES DE TOTS ELS ÀMBITS DE LA VIDA, DES DE LES CENTENÀRIES FINS LES QUE HAN DE NÉIXER.
AVUI DIEM JUNTES PODREM!!!