Ens han fet arribar un poema que ens ha emocionat...

TURMENTÓS

Ara que encara sé qui sóc

ara que encara sé qui ets,

juga amb mi aquest joc

d’endevinar els noms dels néts.

Diga’m tot el que hagi de saber,

no et deixis res per explicar-me,

Intentaré no perdre la fé

mentre investiguen per curar-me.

Ara que encara sé besar,

ara que encara sé qui em besa,

dona’m petons per desar

i així, notar la vivesa.

Les meves mans encara poden acariciar,

el meu cos encara nota qui l’abraça.

Tot i això, no deixo de pensar

que aquesta malaltia avança.

Abraça’m,

encara que creguis que jo no ho sento.

Abraça’m,

encara que jo no en sé, ho intento.

En el fons dels meus ulls absents

veuràs que una llumeta agraeix

que em facis sentir estimat

mentre m’apago lentament.

Primer ve el llamp

i després ve el tro,

abans anava avançant

i ara veig la por.

Rosa Gangonells

Alumna de secundària. Escola Pia Sitges

Jocs Florals 2013.  Primer premi Categoria A